Quan la llibertat s’amagava a les muntanyes.

Premi Far de Cullera 2004

Abel Caldera, historiador de professió, s’estrena en el món de la LIJ amb aquesta obra guanyadora del darrer premi Far de Cullera, on ens narra les vivències d’un grup de quatre joves de la Catalunya Nord, al peu del Canigó, als quals les circumstàncies obliguen a refugiar-se a la muntanya durant la II Guerra Mundial. Una narració que ens permet descobrir les crueltats d’uns moments durs, com la destrucció del poble de Vallmanya o l’execució i la tortura de guerrillers.
L’autor ha recollit amb delit i rigor científic un seguit de fets que se succeïren a tocar de casa nostra i que permeten que el joves intueixin què pot arribar a suposar una guerra. Malauradament, però, l’excés d’historicitat ha tapat la narrativitat, convertint la història en un enfilall d’anècdotes on els protagonistes fan el paper de simples observadors. És una narració en la qual falta sentiment, i aquest només el poden transmetre uns joves que fan de mers espectadors de la història. És una llàstima haver malmès d’aquesta manera una matèria primera de tanta qualitat. Cal desitjar sort a l’autor en properes obres que de ben segur que arribaran.