Quan la tecnologia em va segrestar la família

El títol triat –i crec que enginyós, literari i molt encertat– per Pilar Serrano –mestra i autora d’uns quants àlbums aquests darrers anys– i la il·lustració d’Anna Font –a la qual se li concedí el Premi Serra d’Or pel llibre Plous o fas sol?– no enganyen sobre el tema tractat en aquest llibre àlbum.

A l’interior, una nena protagonista que narra la història en primera persona i que és membre d’una família de cinc integrants. Ella és l’única que no se sent atrapada per la tecnologia que ha sotmès tots els altres i ha canviat les relacions i les escenes familiars. La idea és actual i, evidentment, molt necessària, però més que un conte, el llibre esdevé una relació de situacions provocades pels mòbils, les tauletes, les pantalles… en la nostra quotidianitat, amb els inconvenients que comporta, però també amb els avantatges per a la protagonista. La relació d’escenes, amb un pessic d’humor, ens provoca la constatació d’un seguit de fets que tenim vistos i també, en molts casos, interioritzats, però li falta un punt d’enginy argumental i estructural per portar-ho a un terreny més literari. Com a lector, arribo al final sense un punt de vista diferent d’allò que ja és evident, sense novetat, sense res que li doni la volta i que et sacsegi una mica per sacsejar també el debat entre els infants i els adults que els acompanyen.

Les il·lustracions d’Anna Font donen un to amable i un punt d’humor als personatges, cosa que provoca el somriure en alguns moments. Un dels aspectes que sobta, i que sembla intencionat per tractar el tema de la tecnologia, és el format apaïsat del llibre, que converteix la doble pàgina en un escenari molt estirat, amb espais amplis i grans distàncies i buits entre els personatges i els elements.