Crítiques
Quan perdem la por
Aquesta és la història de la batalla per la defensa d’un habitatge digne explicada per una nena de set anys, una lluita que comparteixen moltes de les famílies de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH). Així, des d’aquesta mirada infantil, el llibre tracta de fer entendre als més menuts què és un desnonament i les seves terribles conseqüències, alhora que evidencia la determinació amb què l’organització i la resistència veïnal rebutgen aquestes expulsions familiars, a més de demostrar que fer front a una acció tan injusta com aquesta també és possible.
Lúa Todó decideix allunyar-se dels relats de caràcter fantàstic i escriure sobre una circumstància real i actual que es comenta a moltes cases i que, per tant, qualsevol infant hauria de conèixer. A més, aquest llibre ha estat il·lustrat per Joan Turu, un il·lustrador que està molt present en l’àmbit de l’educació, amb un llenguatge artístic fàcilment recognoscible pels lectors a qui va dirigit aquest llibre i amb un estil idoni per al caràcter reivindicatiu d’aquest text.
Quan perdem la por és, en definitiva, un conte dedicat a les més de cinc-centes mil famílies desnonades pels bancs des del 2008, publicat gràcies a una campanya de mecenatge amb un objectiu evident: fer difusió i conscienciar la població sobre aquesta problemàtica. És per això que, en certa manera, l’estil literari i artístic està condicionat pel compliment d’aquest missatge.
