Quantic love

La porta dels tres panys, el primer llibre de l’autora dins la literatura infantil, va rebre el reconeixement, per mi merescut, del públic i la crítica. Explicar física quàntica a partir d’una història de ficció no deu ser fàcil, cosa que permetria entendre la poca literatura d’àmbit científic que tenim a les biblioteques. Ara bé, tot i que l’autora, com a doctora en física i amb l’objectiu de divulgar la ciència a tots els públics, no abandona el seu tema d’estudi, aquesta segona obra no està a l’altura del seu primer èxit.
En aquest cas la física quàntica no forma part intrínseca de l’estructura del relat, sinó que, per entendre’ns, la novel·la pren la fórmula dels coneguts llibres de la Carlota de Gemma Lienas. La protagonista ens explica les seves vivències durant una feina d’estiu com a cambrera al CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear) de Suïssa i des d’allà va intercalant el seu dia a dia amb xerrades, conferències i visites, totes relacionades amb l’activitat científica d’aquest centre. Amors i desamors, borratxeres i incerteses pròpies de l’edat van fluint entre neutrins i partícules. La idea és bona, però al meu entendre no ho són ni el to, que no acaba de ser creïble, ni la personalitat de la protagonista. Crec que fem un flac favor als joves lectors creant personatges com la Laila, amb una autoestima tan baixa, disposada fins i tot a tenir la seva primera relació sexual per saldar el que ella creu que és un deute moral.