Què fas, Calitolato?

Calitolato és el nom d’un nen difícil. Els veïns del poble on viu estan farts de sentir-lo contar històries i els pares decideixen enviar-lo a una escola de la capital. Quan torna no és el mateix. Ha emmudit i es passa el dia de cap als llibres. Llavors el poble comença a enyorar la seva veu i li demana que expli-qui les històries que explicava.
El llibre acaba amb un sermó de l’autor on explica la intenció de la història: «Contar històries és sempre molt més divertit que si mirem únicament la televisió. (…) Ah, ja sé, que hi ha algunes coses que no heu entès? Doncs bé, este, precisament, és el missatge d’esta rondalla».
La veritat és que n’hi ha moltes, de coses que no hem entès, per exemple com un noi pot viure en l’absoluta marginació, i com l’única solució és treure-se’l de sobre i enviar-lo a una escola especial després d’haver rebut palmetades de Donya Empar, i com gràcies a una psicoanàlisi al centre, Calitolato va ser un altre. Un autèntic disbarat que comença pel mateix nom de Calitolato.