Què has somiat, Frida?

La Frida té una imaginació desbordant i ganes d’explicar allò que li passa pel cap… però vet aquí que ningú troba temps per escoltar-la. Un dia, un mestre li dóna l’oportunitat de ser escoltada, i les tornes canvien: la Frida deixa de ser una nena pesada i es torna algú a qui val la pena tenir en compte. Amb una aparent trivialitat fruit dels colors alegres de les il·lustracions i de les escenes quotidianes, es parla d’incomunicació i soledat, de com sovint els adults no tenen temps ni predisposició per escoltar la canalla. Pfeil, il·lustradora amb experiència, s’ha estrenat recentment també com a escriptora. Es tracta d’una feliç coincidència, perquè això afavoreix un treball més complet, amb un vincle ben travat entre imatge i text; amb tot, la il·lustració guanya per ara en tots els sentits i cal treballar més la part argumental i estructural, identificar què és necessari i què és prescindible gràcies, precisament, al món recreat amb la il·lustració.