Què s’amaga dins el mar?

Realment, no em puc imaginar ningú que no faci un somriure quan llegeixi, jugui, experimenti, descobreixi i mil coses més amb aquest llibre. Bé, potser Terminator?

Quan vaig llegir per primera vegada el seu predecessor, Què s’amaga dins el bosc?, vaig tenir un d’aquells flashbacks a la infància i vaig recordar quan, sent petit, feia experiments similars amb l’ajut d’uns retoladors i d’uns separadors de plàstic de colors translúcids d’aquelles carpetes d’anelles.

El primer llibre em va semblar meravellós, i tenia por que amb aquest darrer la sorpresa es perdria. Però no, el joc continua viu, així com la poètica mestria de l’Aina Bestard.

He vist infants i adults gaudint igual llegint-lo (un d’aquests adults va dir «això sí que és una bona tauleta electrònica!»), perquè ens fa retrobar el temps de gaudi, sols o en companyia, que la nostra societat sembla haver perdut.

Durant la seva contemplació, cadascú pot decidir què té més pes, si la pedagogia, el joc o ambdues coses. De fet, depenent de la pàgina que mirem, la balança es decantarà cap a un costat o cap a l’altre.

El llibre no segueix un fil narratiu convencional, ens mostra situacions diverses recolzades en textos dividits en tres parts, una per a cada color. El text provoca interès i expectació quan es necessita, i és també evocador i poètic.

Les il·lustracions de cada pàgina o doble pàgina estan superposades. Les trobem una a sobre de l’altra però amb colors diferents (groc, blau o vermell), de manera que només es veuen clares quan les mirem amb la lupa corresponent.

L’artista utilitza la línia per crear figures que, deformades en les proporcions, es mouen subtilment. Formes geomètriques, punts, repetició. Tots aquests elements generen imatges molt orgàniques, en una senzillesa reflexionada, coherent.