Què t’empatolles, Carlota!

Els infants solen tenir una visió molt personal i imaginativa del món que els envolta. Quan el pare de la Carlota va a treballar, s’acosta a la finestra de la seva habitació, dalt d’un gratacel, i li diu bon dia. I la seva mare, que duu un maletí, gavardina i ulleres de sol, és una espia. Aquestes i altres coses són les que la Carlota explica davant la mirada incrèdula d’un amic.
És una història plena d’humor, que Lluís Farré ha il·lustrat amb encert. No sols podem gaudir d’uns dibuixos descriptius, amb tots els detalls, sinó que a més hi ha aportacions pròpies de l’il·lustrador que no trobem al text, com la tortuga ensumant la flaire del brou; són elements que donen vida i reforcen la història. Cal destacar-ne, també, les composicions elaborades sense escatimar colors, així com un bon treball de l’expressió i moviment dels personatges. Celebrem escenes com la del pare preparant el sopar i la mare que arriba de treballar, que s’escapen de la visió tradicional i obsoleta de la família que acostumem a veure.