Que vénen els gegants!

Antoni Dalmases, sempre atent a l’adequació dels seus textos a la competència lingüística dels lectors, desplega una petita trama emmarcada en la festa major, i ho fa amb un vocabulari acurat i comprensible en un text rimat, una forma especialment encertada per a aquesta temàtica.

La protagonista és la Noemí, i el fil conductor, la por que li inspiren els gegants i els capgrossos. La nena surt a passejar tota sola i s’immergeix en l’atmosfera de festa i gatzara que regna als carrers. L’eufòria i l’alegria inicials es transformen en por quan s’adona que el programa preveu la sortida dels gegants. Buscant un lloc on amagar-se, acaba envoltada de caps enormes de cartró que encara l’espanten més. Finalment, un geganter surt al seu rescat i, a més, li desvela el secret d’aquestes figures antropomorfes en fer-li emprovar un dels caps, amb la qual cosa la Noemí deixa de tenir por.

Amb aquest llibre, es veu ampliat l’espai que l’editorial dedica a la cultura popular, amb tots els ingredients que caracteritzen una festa major, com ara la cercavila i el correfoc, a més dels ja esmentats al paràgraf anterior. En general, el text està força ben travat, amb unes rimes enginyoses i encomanadisses, tot i que en alguns passatges es té la sensació que els apariats estan un pèl forçats.

El relat de les imatges està plantejat de forma que, sense excepció, es disposa a dues pàgines, i els dibuixos s’imposen amb molta rotunditat. Construïdes gairebé en tots els casos sobre fons blanc, el traç és gruixut, i estan acolorides donant l’efecte d’acabat amb ceres. En definitiva, són unes il·lustracions en sintonia amb el text, amb un llenguatge visual molt entenedor.