Qui necessita la foto d’una fada?

La Griselda és una fada menuda i lletraferida: escriu contes amb un gran entusiasme però li falta un lector de carn i ossos. Després d’haver comprovat que els adults no estan preparats per captar la seva presència, fa la seva tria: la destinatària dels seus escrits serà la Bruna, que és capaç de veure la pols de purpurina. De fet, el dia del seu aniversari, els pares li han regalat l’Enciclopèdia definitiva de les fades, un llibre que comença a devorar aquella mateixa nit. En canvi, la Carla, la seva germana petita, viu amb passió les aventures dels seus superherois preferits i dubta de l’existència de les fades. Els dibuixos dels llibres no són suficients i li cal una prova: una fotografia. Però ja se sap que les fades no apareixen a les fotografies, així que la Griselda haurà d’empescar-se-les per fer-ho possible.

Els elements de la narració són els tradicionals i Juvany els dosifica amb intel·ligència i sensibilitat. La lectura, l’escriptura, el misteri de les paraules i la fascinació per desentranyar-lo ocupen bona part del llibre, però hi ha espai per fer volar la imaginació: no hi falten el mag, el gnom i, per descomptat, el bosc (El Bosc dels Desitjos), amb el seu potencial màgic, que amaga la fantàstica Biblioteca dels Secrets Ancestrals.

Els capítols i les frases són curts, de manera que la lectura es fa còmoda i el ritme, sense estridències, no decau. La creació d’atmosferes és del tot encertada, ja sigui a la llar de la Carla i de la Bruna o al món imaginari. En certs passatges, el text agafa un to desimbolt, rialler, fent-se ressò del caràcter enjogassat de la petita fada.

Les il·lustracions, per la seva banda, són en tons de grisos, excepte la portada, que és en color. Destaca l’estètica delicada i el notable potencial evocador dels dibuixos. Així mateix, el traç subtil d’aquesta dibuixant polonesa establerta a Barcelona converteix les seves aquarel·les en una finestra oberta al món descrit per Juvany.