Qui no sap riure no sap viure

Vagó de Versos és una col·lecció que, al costat d’altres iniciatives, ha col·laborat a fer que la poesia recuperi la seva condició de gènere, i no de subgènere, com era habitual fa uns anys. Amb una acurada factura i una destacada tria d’il·lustradors, combina seleccions de grans poetes com Josep Piera, Maria-Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit… amb noves veus, com la d’Andreu Galan i la seva obra Qui no sap riure no sap viure. Galan és un jove poeta i rapsode, i aquest és el primer poemari que dirigeix als infants. L’eix que vertebra el recull és “la rialla i la diversió”, amb un fons que combina “el sentit de l’humor i la cultura popular”, com molt bé descriu la contracoberta del llibre, i que li ha servit per connectar de primeres amb els infants lectors.

Els poemes són variats en formes, en rimes i en temes, amb una personalitat molt pròpia. A voltes, s’acosten a contes rimats; a voltes, a belles definicions; a voltes, a jocs de paraules o endevinalles enginyoses. Allò que ho casa tot i allò que el destaca de la resta és el to.