Qui té por

Seguint la tònica de la resta de llibres guanyadors del Premi Hospital Sant Joan de Déu, el disseny de Qui té por aconsegueix sorprendre’ns de nou. No sols per la seva lectura en vertical, sinó també per les guardes de paper de vidre que reprodueixen els sorollets que espanten el nen protagonista.
A més a més, l’aposta gràfica de Sergio Mora, de regust retro amb reminiscències en la cultura nord-americana dels cinquanta, tot i ser com pòsters estàtics que reprodueixen bàsicament escenes de la història, són sens dubte la porta d’entrada del llibre i les que ens resten en la memòria després d’uns dies d’haver-lo llegit.
I és que el text per si sol, ja sigui perquè el tema de la por nocturna s’ha explotat molt o bé perquè és massa explicatiu —ep, si es tractava de fer un àlbum–, no acaba de tenir prou força. I crec que no és un problema de qualitat del text o de la idea, sinó potser d’una falta de reajustament final entre els dos llenguatges narratius.