Quin enrenou al formiguer!

Ha nascut una formiga albina a la colònia. Mai s’hi havien trobat, les nodrisses. Què han de fer? Ho comuniquen als estaments superiors: la reina i l’AFI (Associació de Formigues Importants)? Es desfan de la criatura? És perillosa? Està maleïda? D’aquí l’enrenou, que Viana aprofita per parlar-nos de la diferència i la ignorància: com més sabem, menys conflictiu ens és allò diferent.
Potser li retrauria, al text, que no tanca tots els conflictes que obre. Per exemple, al primer capítol un dels grans temors de les nodrisses és el poder i l’opinió de l’AFI, però d’això no en sabem res més en tot el llibre. També hi ha algun passatge agafat pels pèls i possiblement innecessari, com la biblioteca en miniatura heretada del germà d’un nen albí. El fil de l’obra se segueix perfectament, però una té la sensació que encara s’hi podrien haver donat un parell de voltes.
A destacar el personatge de l’àvia, la reina que abdica per dedicar el temps a cultivar l’intel·lecte.