Quin fred que fa!

Explica Germán Machado que això era i no era una família a la qual no li agradava gens el fred. Per això tots s’abrigaven molt per estar a casa, però com que a l’hivern el fred cada vegada era més intens van decidir desar-lo en algun lloc on no els fes nosa, com ara la nevera, però no va ser gaire bona idea, perquè allí va créixer i créixer, va fer explotar l’aparell i la casa es va omplir de gel. Amb tot, tampoc no va ser cap encert portar-lo cap a la muntanya, ni cap al Pol Nord ni cap a un planeta llunyà. Per sort, una concatenació de gèlides conseqüències desencadenarà finalment un desenllaç lògic, sí, però no per això menys fascinant.

Després d’una temporada carregada de publicacions, Machado torna al panorama editorial infantil amb Quin fred que fa!, un llibre que s’inclou en la col·lecció «Cavall», de l’editorial Combel, que es dirigeix als petits que s’acaben d’iniciar en la lectura. L’escriptor assumeix aquest propòsit i construeix amb l’elegància literària que el caracteritza una narració fluida i enginyosa que desperta, a mesura que avança el conte, un somriure enganxifós a qui la llegeix.

D’altra banda, Marta Moreno amenitza el relat amb unes composicions senzilles que es mouen dins dels paràmetres del seu estil, fresc i allunyat de simbolismes i artificis visuals. Uns trets, de fet, que connecten deliciosament amb les pretensions de la col·lecció i, sobretot, amb el gust d’aquests primers lectors a qui està destinada, que, sense adonar-se’n, començaran a llegir en hivern i acabaran en un esclat primaveral tant textual com visual. Això sí que és tot un encís.