Quina àvia que tinc!

Si a l’avi li va tocar ser un superheroi a Quin avi que tinc!, a l’àvia li toca ser una fada fadrina. Tantes hores fent de cangur bé els valien un homenatge. En tots dos llibres es transmet l’amor i la complicitat de la relació amb els néts i es fa una lloança del saber i experiència dels grans.
El format, de cartró gruixut, és còmode i sofert. No hi ha paraules, espais o elements irreconeixibles per als infants, i s’estableix un diàleg interessant entre text i imatge. La fantasia i la hipèrbole de l’escrit es tradueixen en episodis mundans en les il·lustracions, de manera que sembla que es transformin les petites virtuts en la més gran de les màgies. En la seva tònica habitual, Julve dóna un aire de modernitat als personatges. Segur que moltes iaies agrairan que a l’àvia del conte no li hagi posat monyo i bastó; aquesta té els cabells vermells, i és creativa i destra.
Una bona lectura per quan les àvies ja han acabat el torn i toca el dels pares.