Quina cua més rebel!

Qui té gat més o menys sabrà que la seva cua té moments que sembla anar per lliure. Aquest fet l’aprofita Roser Atmetlla per explicar-nos l’aventura que viu el gat Tigrat el dia que en Gatàs, un forçut gat fatxenda, el convida a anar a caçar ocells. En Gatàs té tres esbirros que li riuen les gràcies i li fan contínues alabances, però sembla que al gat Tigrat, i en especial a la seva cua, no li acaba de fer el pes. Al petit gat Tigrat no voler caçar ocells potser li generarà algun problema, però també li permetrà fer nous amics i tenir criteri propi.

La premissa de partida és engrescadora. Es tracta d’un text fresc i divertit però que genera confusió en la construcció de les frases i paràgrafs, que no ajuden a situar el lector en algunes accions. El ritme es veu afectat i massa sovint interromput en la seva musicalitat, que no acaba d’arrencar ni de ser contínua.

Les il·lustracions totalment digitals de Valentí Gubianas es posen a disposició del text en un exercici d’ofici. L’artista ha generat uns personatges carismàtics i definits, i introdueix alguns actors secundaris i espais que no se citen al text però que donen més cos i personalitat a l’obra. Les il·lustracions són molt coloristes a partir de colors plans.

Si voleu saber d’on va treure la idea Roser Atmetlla per crear aquesta història, no us perdeu la seva pàgina web. Descobrireu que Josep Maria de Sagarra en va ser el «culpable» i també veureu com els gats parlen a través de la seva cua. O potser és a l’inrevés?