Quina hora és?

Nayad Kaid (Granada, 1975) ja ha publicat diversos llibres àlbum en la seva trajectòria artística. Aquesta seva darrera obra, Quina hora és?, és un llibre que podríem titllar d’estrany, pel fet que es queda a mig camí de diferents coses. La primera i més evident és que la proposta i la disposició del contingut és la d’un llibre àlbum, però, en canvi, està editat en una col·lecció de narrativa, on costa veure-li l’encaix i llegir-lo i gaudir-lo com caldria.

Un segon element estrany és el dels personatges protagonistes. Kaid ens planteja la relació entre una guineu i un cucut de rellotge, humanitzats. Fer-ho és un costum ben habitual en la literatura per a infants, però grinyola el fet de posar al mateix nivell una guineu amb un animal que és part d’un aparell, d’un objecte. És una relació força surrealista, i si, a més, s’hi afegeix un mico com a personatge secundari que ajuda a desllorigar el petit conflicte de l’obra, el resultat descentra una mica més la mirada del lector.

La relació que s’estableix entre tots dos protagonistes és ben simple, ben superficial. El cucut canta unes hores clau, i la guineu sap allò que toca fer a cada moment. A primera vista, no és una relació d’amistat, sinó que és una relació més de necessitat. Quan falla el cucut, la guineu el troba a faltar, i és en aquest moment on aflora el component més emocional dels personatges i es busca una solució més aviat fàcil.

Malgrat aquest fet, el tractament del conjunt es belluga tothora per la superfície, i, com a lector, no saps ben bé quin és l’objectiu que cerca l’autor, si explicar les hores i la importància de les rutines en diferents moments del dia o bé tractar el tema de l’amistat. Tot plegat, elements, conjunt i intenció, s’aguanta sobre una base fràgil, que el porta a arribar només a mig camí d’allò que sembla buscar.