Quina mona de Pasqua!

El títol de la col·lecció, les pàgines de cartró, el color i la lletra de pal ens situen davant un llibre adreçat als més petits. I protagonitzat, per tant, per nens petits. Tot i així, el tercer personatge (la majoria de vegades «fora de camp», però imprescindible) és una transposició masculina de la fada padrina dels contes tradicionals, i és l’encarregat de satisfer els desitjos dels fillols, concretats en els accessoris de la mona. Simple reflex, o bé crítica solapada, de com la societat occidental avicia els infants? La tradició de l’obsequi pasqual s’ha desvirtuat, i ara són més importants els plomalls, els ninots i les figures que el pastís. Els obsequiats són nen i nena, potser per demostrar que tan capriciosos i exigents són ells com elles (i evitar la discriminació de gènere!).
Les il·lustracions es caracteritzen pel fet de tenir el mateix fons, així se centra l’atenció del lector en l’expressivitat dels rostres: alegres durant les escenes de recepció; enfadats en les de decepció. Un gat com a mascota accentua la línia de continuïtat. Deu ser una picada d’ullet, el fet que es tracti d’un animal considerat egoista?