Quina pinta!

Aquesta és la història de la Carola, que deu el nom als seus cabells arrissats, semblants a una escarola. La nena està ben tranquil·la mentre la cabellera li va creixent. Bé, està tranquil·la fins que algú la vol pentinar, perquè té molta i molta por de les pintes i de tots els elements que vulguin «arreglar» el seu intocable cap.
Així doncs, els cabells li van creixent i els problemes també, ja que dintre dels seus cabells s’hi van amuntegant tot un munt de coses inversemblants: una zebra, una guitarra, un patinet. La seva vida comença a ser diferent de la dels altres, més complicada, fins que un dia decideix tallar-se els cabells.

Un text d’Eva Santana divertit, sense cap altra pretensió que jugar amb el fet que a alguns infants els terroritza passar per la perruqueria, amb tocs d’humor d’allò més surrealista. El llenguatge s’adapta a aquesta idea, i és directe i sense gaires filigranes.

Les il·lustracions de Kim Amate disten molt de les que, per exemple, va fer per a L’abella de més o Els tres animals, de Takatuka. Aquí fa servir el llapis per crear la línia i el color amb tècniques a l’aigua i una mínima punta seca. Un art final, potser, massa immediat i arbitrari en algun moment. Les composicions i la narrativa visual tampoc no són gens clares en algunes de les imatges, especialment en aquelles on es força un espai per encabir el text.

L’artista però, crea una protagonista pèl-roja amb força personalitat, i genera, també, situacions enginyoses, esbojarrades i divertides, d’acord amb l’esperit del text. Les imatges, a més, aporten altres informacions que no apareixen a l’escrit, cosa que fa més rica l’experiència lectora.

És segell de la col·lecció introduir alguna paraula o frase en lletra de pal i negreta. En aquest cas potser atabalen, perquè les imatges ja són prou dinàmiques.

Nota: Les il·lustracions són detalls de les senceres.