Quinze ocasions per demanar desitjos al carrer

Qui no ha jugat mai a imaginar en què pensa la gent en veure persones desconegudes a les sales d’espera, al metro, al carrer…?

En un possible itinerari lector* sobre aquest tema, Quinze ocasions per demanar desitjos al carrer aniria després d’¿En qué piensas?, de Laurent Moreau (Kókinos, 2011). Els dos llibres tenen moltes coses en comú:

En el catàleg de Moreau, a la pàgina blanca de l’esquerra hi ha una frase que ens diu el nom del personatge i què sent, què pensa, què desitja… («Max imagina aventures», «Anabel té desitjos molt dolços», etc.). A la dreta, veiem el personatge de perfil i, quan obrim la solapa que li tapa el cap, es visualitza el seu pensament.

En el llibre escrit per Schuff, les frases són més complexes i ens parlen de situacions («Quan estàs sota un pont i passa un tren», «Quan el sol es multiplica a les finestres», «Quan et trobes una moneda»…). Maguma dibuixa els personatges pensadors a la pàgina esquerra, també de perfil, i a la pàgina de la dreta es poden veure els seus pensaments acompanyats d’una frase que descriu el que la imatge ja ens explica.

Els dos llibres mostren una doble pàgina final on coincideixen tots els personatges en un únic escenari: un carrer, en el cas de Moreau; i un barri, en el cas de Maguma. Ah, i en els dos catàlegs de «pensadors/desitjadors» també podem veure què pensa/desitja un gat.

No sabem si Schuff i Maguma s’han inspirat en el llibre de Moreau o les semblances són fruit de la casualitat. Sigui com sigui, Quinze ocasions per demanar desitjos al carrer és el llibre ideal per ser llegit uns anys després. Hem passat d’un missatge senzill i directe (a la coberta posterior d’¿En qué piensas? podem llegir: «La gent que passeja pel carrer va pensant en les seves coses, unes més senzilles, altres més complicades»), a un objectiu més complex i abstracte (a la coberta posterior es llegeix: «obrir la porta (o aquest llibre) i treure la imaginació a passejar»). Aquí el joc formal és més ric i les visualitzacions dels desitjos van més enllà de ser traduccions gràfiques dels conceptes, per configurar una narrativa on els personatges interactuen entre ells conjuntament amb un nou personatge que és, sense dubte, el protagonista principal: la fantasia.

* Aprofito aquest espai per preguntar-vos quin podria ser el següent llibre d’aquest itinerari? O, potser, el primer?

Àlbum i altres relats il·lustrats