Radiografia de noia amb tatuatge

La Carla i en Dídac viuen una relació apassionada. Una nit que han quedat, ella se’n desdiu. En Dídac surt amb altres i es passa de la ratlla. Hi ha un assassinat i acaba sent condemnat. La Carla es mou entre dues emocions contradictòries: la de sentir-se responsable per no haver acudit a la cita i la del desamor que l’envaeix davant la traïció del company. Però davant la proclamació d’innocència del noi, inicia una perquisició que la durà a conèixer la veritat. Una obra on preval l’anàlisi psicològica i la descripció d’emocions i que es clou amb un final sense concessions. La personalitat de la Carla i el seu estat d’ànim són narrats de manera brillant i apassionada, contrastant amb les descripcions sobre la figura d’en Dídac, que apareixen distants, quasi quirúrgiques.
Un relat amb grapa, que tracta de manera inusual en la literatura per a joves aspectes negatius de l’atracció. No obstant això, demanaríem menys presses en la construcció global dels relats, i en aquest en concret en l’episodi que difícilment passaria la prova del cotó: que una persona corrent, com la Carla, resolgui en un tres i no res un cas d’assassinat prèviament jutjat per les instàncies pertinents.