Rady, el gat infermer

Tot i que som conscients de com en molts casos la ficció supera la realitat, el cert és que hi ha algunes històries que, per increïbles, semblen tretes de la ment fantasiosa d’algun gran creador. Aquest és el cas de Rady, el gat infermer, que ens narra la vida d’un gat ben real que viu a les instal·lacions d’un refugi d’animals d’una ciutat polonesa, ajudant els animals ferits que hi arriben.
La història comença amb Rady al carrer, passant fred i gana, fins que algú el porta a un refugi per tractar de salvar-lo. Tot sembla indicar que el gatet no viurà gaire, però, quasi com si hagués entès la conversa dels veterinaris llençant la tovallola, Rady es recupera contra tot pronòstic. I aquí començarà la seva nova vida. Primer per curiositat i després quasi com una autoobligació, el gatet es dirigirà a la infermeria cada cop que arriba un animal ferit, l’abraçarà i l’acompanyarà en els moments més difícils, ajudant a calmar-lo.
Amb un estil senzill, Satorino Fuchigami construeix una faula plena de tendresa. Una història que ens parla de la cura, de la importància de l’acompanyament en la malaltia, del maltractament dels animals i de la sensibilitat d’aquestos, capaç d’anar molt més enllà del que estem acostumats a admetre. Però si una cosa destaca en aquest relat és la narració visual, elaborada per Tadahiro Uesugi. Assistent de Jirô Taniguchi en els seus començaments, reconegut per les seves il·lustracions de moda (amb un estil que recorda el de Sasek) i responsable del disseny artístic de la pel·lícula Coraline, les il·lustracions ens endinsen en un relat pausat, on la solitud i la força de la companyia es posen en evidència a través de l’ús del color i d’una composició de la doble pàgina que sap jugar amb l’expressivitat dels personatges i amb el pes de l’ambient creat a través dels elements arquitecturals i paisatgístics.
El relat de Fuchigami i Uesugi és una reivindicació de la tasca dels refugis d’animals, un relat que sap mesclar amb gràcia les dades reals amb els elements de ficció.