Raidho: un viatge amb els víkings

Supeditar un argument aventurer a un tema històric és tot un repte. L’editorial facilita una atractiva informació cultural en una pràctica sobrecoberta desplegable. Per la seva banda, Pradas encadena les vicissituds del protagonista perquè el lector assimili la civilització triada: costums, festes…, fins arribar al destí històric d’un dels personatges secundaris, Erik el Roig en aquest cas. L’instrument? Un noi barceloní que se sobreposa a les dificultats amb humor. Els seus comentaris volen ser irònics, però a vegades resulten maldestres («Islàndia, el país de les croquetes de bacallà»). La descripció acurada i el vocabulari específic s’alternen amb expressions de l’època actual («canviar el xip», «problema XXL»), fins al punt que sembla una narració creada per dues persones diferents. La clau per poder viatjar en el temps és un amulet, una pedra runa que té el poder de fer parlar a en Víctor la llengua dels víkings. El paper clau d’aquest és proporcionat per una bruixa, que també li guareix la miopia! Aquest recurs Deus ex machina és tan sorprenent com el fet que d’en Víctor no s’enyori. Els personatges no passen d’es-quemàtics i alguns fins i tot són prescindibles (Cèdric). Com a novel·la resulta força fluixa, però és cert que instrueix.