Rastellera de colors

Una capsa de colors amb forma de llibre. Així es com es pot definir aquest tresor de 44 poemes-colors de Pep Molist. D’aquests, uns són força llargs, com «Turquesa», de més de trenta versos, o «Roig», de gairebé vint; la gran majoria són breus i amb un missatge força concentrat. Però tots toquen l’ànima del lector. Perquè si per alguna cosa destaca la poesia de Pep Molist és perquè sap penetrar a l’ànima de l’infant amb tot un conjunt de mots senzills, bonics i màgics, com són els colors que van desfilant, l’un al costat de l’altre, al llarg d’aquest poemari infantil.

Fixem-nos, si no, en el primer poema, titulat «Blanc», de només deu versos i en què Molist compara el blanc de la neu amb un llençol acabat de sortir de la rentadora: la metàfora és absolutament bella. O el poema 14, dedicat al color «Marró», que és la tonalitat pròpia d’animals, fruits i altres realitats molt pròximes a l’imaginari infantil: un os, una girafa, una gla, la terra, la tardor, la fusta i el llapis. Són només dos exemples d’aquests versos cromàtics, ben il·lustrats per Alicia Valera sobre fons predominantment clars.

L’edició amb tapes dures d’aquest llibre de poemes, duta a terme per Babulinka Books, és excel·lent. Com si d’una capsa de colors es tractés, convida el lector a obrir-la i gaudir de la lectura d’uns versos amb què podrà jugar i dibuixar a la seva imaginació tot un món de colors.