Rates amb ales

Joaquim Carbó sap escriure molt bé, coneix i domina la llengua, els seus registres, sap posar el mot adient per fer entenedor i visualitzar allò que explica. Rates amb ales és una obra ben escrita que fa palès aquest saber fer i convida a una lectura fluida. Malauradament la història no acaba de rutllar perquè el fil argumental és feble i no hi ha una veritable tensió narrativa: dos germans voldrien tenir un animal domèstic, mentre que els pares no ho consideren oportú perquè viuen en un pis. En aquest argument mínim s’intercalen situacions que serveixen per transmetre una sèrie de valors als infants com són creure els pares, respectar l’entorn, aprendre a ser responsables…, mitjançant anècdotes que poden haver viscut (persones que alimenten els coloms del carrer, amos que no vigilen els seus gossos, gent que entra al metro sense pagar); el reconeixement del lector en els protagonistes es completa amb la incorporació d’escenes habituals en una família: les petites complicitats que acompanyen la convivència, les picabaralles entre germans, els moments de tranquil·litat o les rutines dels caps de setmana.
Bonic i educatiu però sense grapa.