Relats amb banda sonora

Alegria Julià torna a apostar per publicar un nou recull de contes breus. L’autora barcelonina, en aquest cas, opta per un punt de partida suggeridor. Com ella mateixa explica a l’inici del llibre, els textos que ens trobem estan inspirats en obres de música clàssica, que es poden escoltar seguint el QR que apareix al final de cada un dels relats. 

Són nou històries de caire més o menys quotidià i familiar que conviden a una lectura pausada (sigui escoltant la banda sonora indicada o no). Trobem escrits en què Julià se serveix d’algun element de sorpresa o fins i tot de l’absurd per generar interès, i ho fa amb èxit. Però aquesta capacitat de desconcert o meravella no l’acaben d’assolir totes les propostes. El text és francament ric pel que fa al vocabulari i les expressions, la qual cosa denota l’experiència, la professionalitat i la correcció de l’escriptora. Tot i així, hi ha decisions que generen dubtes. Per exemple, certes frases que s’utilitzen per concloure alguns contes. És cert que són útils per tancar completament la narració tot i que, a la vegada, sembla que també limitin les possibilitats d’interpretació que en podria fer el lector. Per altra banda, l’obra conté algunes il·lustracions de Roger Ballabrera que acompanyen el text i reforcen l’atmosfera de bondat que envolta el llibre.

Malgrat que el resultat final és desigual, la proposta pot agradar a un lector infantil, sobretot si es llegeix en veu alta. Per altra banda, l’origen de l’obra pot tenir la capacitat d’inspirar i obrir nous camins –en diverses disciplines– a la persona que la tingui a les mans.