Ricard, el del forat negre

En Ricard és un nen ple de curiositat per tot allò que transcorre al seu entorn. Per això, ajudat dels sorprenents regals d’un oncle, no dubta a endinsar-se en el Bosc Singular. Allà, després de vèncer la basarda, hi trobarà un espectacle certament especial: una estació poblada per talps i altres animalons que han construït un tren que els permetrà anar als indrets que sempre han desitjat. En Ricard i altres infants, que han estat atrapats per poder veure aquest indret, restaran astorats. En tornar al món real ningú no el creurà, però allò que en Ricard ha viscut li donarà coratge per no renunciar als seus somnis, per esbojarrats que semblin.
Un relat que juga molt amb la paraliteratura, que constantment pica l’ullet al lector amb referències i arguments de grans obres de la literatura infantil, que se’ns desvelen a l’última pàgina. L’autor juga també amb les paraules, i especialment amb els noms propis (Ricard Ficalapota Finsalfons), els topònims (la Pobla de Malamort), la numeració dels capítols, que va a l’inrevés (del 15 al 0), i amb diversos substantius. El text s’acompanya amb dibuixos en blanc i negre de Lucía Serrano que remarquen alguns aspectes del relat. És una història senzilla, que busca la complicitat amb el lector, i que pot agradar a infants entre vuit i deu anys, que es poden sentir identificats amb un protagonista agosarat i somiatruites.