Ricard Viñes

Als prestatges de les llibreries i biblioteques infantils i juvenils de Catalunya hi ha poques biografies, i encara menys d’una personalitat nascuda aquí. Per això és d’agrair que se n’hagi editat una dedicada a un dels pianistes més celebrats del país. Es tracta de Ricard Viñes, i n’ha fet el retrat biogràfic Jordi Folck, amb aquell estil narratiu àgil i brillant que el caracteritza. Les il·lustracions, especialment les que fan de portadella de cadascuna de les tres parts del llibre, són particularment acurades i suggestives, realitzades amb una tècnica digital mixta que posa en valor tant l’època com el personatge.

La biografia comença quan el músic encara era a la panxa de la seva mare, en un capítol molt tendre que provoca que l’interès dels lectors es desvetlli, pensant qui serà i què serà el nonat. Es descabdella després la descripció de seva infantesa, amb la recerca de bons mestres que puguin instruir-lo en la tècnica pianística, tots ells admirats per la facilitat que té el noiet a l’hora de teclejar, tant a la primera part, que transcorre a Lleida, com a la segona, que ho fa a Barcelona, com a la tercera, quan s’instal·la a París i comença, de fet, la seva trajectòria professional i internacional. Aquesta tercera part de la biografia potser té un to una mica massa accelerato cantabile, perquè tot hi passa de pressa i sembla com si tot el que feia o emprenia Viñes fossin flors i violes, deixant de banda el fet que molts dels grans noms culturals citats de la primera meitat del segle passat (Ravel, Colette, Maillol, Satie…) poden ser força desconeguts per als lectors als quals s’adreça l’autor. Tot i així, el llibre mereix, si més no, un oh là là!

ConeixementsHistòriaLlibres que experimenten amb els personatges