Robinson Crusoe

Des de la seva publicació el 1719, l’obra de Daniel Defoe (Londres, 1660-1731), Robinson Crusoe, ha patit diferents interpretacions. En el seu dia va ser considerada el manual del perfecte colonitzador britànic, i potser per això progressivament Michel Tournier, amb el seu Divendres o els llimbs del pacífic (1967) i Divendres o la vida salvatge (1971), o la relectura efectuada por Josep Vallverdú a Les raons de Divendres (La Galera, 2003), van anar fent ascendir els graons del patíbul a aquesta obra. Sortosament la relectura que ens ofereix Christophe Gaultier (1969), autor francès de renom, ens la recupera mitjançant una interpretació plena de matisos en forma de còmic. En aquest primer volum, Cruïlla ens ofereix la possibilitat de conèixer els dubtes, superacions i vivències vàries del nàufrag Robinson, per damunt del discurs políticament correcte imperant en les darreres onades de la literatura. I és que a voltes ens hauríem de plantejar si, sota aquesta revisió de la literatura infantil, acabarem fent una reinterpretació edulcorada de La Bíblia. Gràcies a Gaultier reprenem el fil d’una obra de referència.