Roc i l’escala de les portes secretes

Els pares d’en Roc se’n van a l’Índia a buscar una nena que adopten i deixen el vailet a càrrec d’un original personatge, en Nicolau, que fa de porter en una casa de veïns no menys originals. Aviat comencen a sentir-se sorolls i a passar petits misteris a l’escala, que es resolen quan en Roc, seguit de prop del seu amic invisible Kiku,  descobreix que a les golfes de la casa hi ha una nena refugiada que ha arribat en un vaixell naufragat.

En aquest resum no hi ha únicament una síntesi dels fets que componen un relat: hi ha també un inventari de bones intencions o de temes políticament correctes premsats, literalment, perquè no se’n perdi ni un: les adopcions a països del Tercer Món, l’acollida dels refugiats, la bona gent alternativa, els veïns solidaris i els que no ho són. I, per si fos poc, la presència del fantàstic en forma de personatges invisibles o de realitats paral·leles, suposem que per reivindicar el valor de la imaginació alliberadora. Tot plegat un excés, que, a més, acaba fent el relat confús a base de veus narratives múltiples i de reflexions complementàries que enreden la història i ens fan sentir culpables de no entendre-la… i de no compartir tants desitjos de correcció política.