Rondalles d’Andersen

Joventut ha recuperat la primera edició dels contes d’Andersen de l’any 1933 per publicar aquesta edició commemorativa.

L’editorial ha tret al mercat una edició gairebé exacta dels contes de l’autor danès que, amb les sensacionals i oníriques imatges d’Arthur Rackham i la traducció de Josep Carner i Marià Manent, va esdevenir tot un clàssic de la literatura infantil. L’edició actual és molt fidel a l’edició original si no tenim en compte que les imatges en color de Rackham s’han agrupat en un plec al mig del llibre i se n’ha eliminat el paper de seda que les protegia de la pàgina precedent –i que feia un soroll característic que ha restat en el record dels lectors d’antany–, o la sobrecoberta que protegia les cobertes de cartró.

Però són elements secundaris que no ens privaran de llegir aquest llibre com el que és, una petita joia de la literatura, carregat, a més, d’un important bagatge històric, tot i que de ben segur que Joventut mai hauria desitjat que fos així. I és que pocs anys després aquests contes d’Andersen van esdevenir una de les poques lectures en català dels infants de la postguerra. A més, la bellesa de l’edició actual i antiga, amb el perfecte binomi Andersen-Rackham, fa d’aquest títol un llibre que tot amant de la LIJ ha de posseir.

Obriu el llibre, gaudiu del llenguatge, situeu l’edició fa més de vuit dècades, assaboriu les il·lustracions –des del meu punt de vista, especialment les de les siluetes negres que decoren ací i allà alguns dels contes–, gaudiu de la literatura i és probable que a poc a poc us sentiu deutors d’aquest pòquer d’autors que en el seu dia van convergir en aquest volum. Una obra única que mereixia el dret a perpetuïtat.