Rondalles valenciane

La primera cosa que crida l’atenció d’aquest llibre de luxe –enquadernació dura amb sobrecoberta, paper couché setinat…– són les belles il·lustracions d’Enric Solbes que, amb generositat d’espai, composició acuradíssima i elegància de color, salpebren aquestes rondalles, reescrites per Josep Franco amb tanta fluïdesa com riquesa lèxica i amor pel detall, que donaran al conjunt context i braó. Solbes ha tingut força cura a rescatar documentalment aquelles eines, paisatges i utillatges propis dels valencians en contextualitzar els personatges que formen l’eix de les il·lustracions i que sovint remeten a retrats de la pintura clàssica, i altres vegades voregen més la sàtira. El lector del text, que podria tenir ben bé nou o deu anys, s’hi trobarà tan a pleret com el seu avi, i hi reconeixerà personatges i situacions que són comunes a les rondallístiques d’arreu, com poden ser «La rosa» o «L’Home del sac» ben arrelades als paisatges i costums del País València, però també d’altres que poden haver estat més ben conservades allí que en altra banda, com «Brígida i l’Afaram». Totes, però, magnífiques.