Rumba del temps

Rumba del temps és un nou producte que ens fa arribar l’editorial Nanit: un conjunt de llibres que parteixen de lletres de grups o solistes musicals amb la il·lustració d’un artista diferent. La cançó de Joan Miquel Oliver que protagonitza aquest volum, prou minimalista i amb el punt d’onirisme màgic que caracteritza el músic, és adaptada per Laia Figueras i Núria Puyuelo, que l’estiren al màxim per generar una història que en alguns moments es perd, quasi obligada a generar contingut, cosa que fa palesa la dificultat d’haver de treballar a partir de la idea d’algú altre.

El llibre narra la història d’un rellotger addicte a la feina a qui l’endemà de llegir que «el temps és relatiu» li canvia la visió de la vida. La trama, però, és una mica forçada, en alguns moments cau en estructures pròpies dels llibres de coneixements, que trenquen amb la narrativitat de la trama principal, i de vegades es peca de repetir mots en un mateix paràgraf, cosa que fa perdre ritme al text i complica la tasca d’escatir-ne el significat.

La il·lustradora Maria Palet adopta un punt de vista d’estil naïf, amb combinacions de colors que freguen el kitsch, tot i que no sabem si realment aquesta era la seva intenció. Les formes, vivament acolorides, barregen tècniques i proporcions de manera atzarosa, formant composicions mitjançant un collage. L’absència d’ombres augmenta l’efecte que les imatges són adhesius sobre un fons que tan aviat juga amb la perspectiva com ni tan sols hi pensa.

En les composicions, el pes dels elements funciona bé, però –especialment quan el text sembla un llibre de coneixements– els diferents elements naveguen amb menys rumb dintre de la pàgina. Tot sembla seguir la idea d’aconseguir l’atmosfera i esperit de Beatrice Allemagna, per exemple, però sense acabar d’arribar-hi. Havent seguit la trajectòria de l’artista, estem convençuts que la seva mirada i obra aniran a més, i que ens ofereix un futur prometedor amb un gran creixement.

Pel que fa a la maquetació, potser hauria estat més encertat que la tipografia del títol, que apareix també a l’interior, l’hagués feta a mà la mateixa autora.

Si voleu altres apreciacions sobre l’edició d’aquesta col·lecció per a l’Editorial Nanit, em remeto a la meva crítica del llibre Aigua.