Rut, sisplau!

Pares separats, noves parelles que a la Rut no li ve de gust conèixer… Els temes no són res de nou en el panorama literari actual per a joves i també cada cop més per als més menuts. Després de Tres amigues i un estiu, Enrich torna al camp dels preadolescents i en aquest cas ho fa a la pell d’una noieta impertinent que no vol saber res de la seva nova situació familiar. La novel·la, sense un argument trepidant ni uns personatges extraordinaris, aconsegueix endinsar el lector en un relat ben estructurat en què senzillament només cal seguir la protagonista. L’ús de la tercera persona permet al lector veure el personatge des de fora i recriminar-li les accions estúpides que fa, però l’ús de l’estil indirecte lliure també li deixa veure els motius que té la Rut per actuar d’aquella manera. Un joc a dues bandes que, tot i ser previsible, l’autora sap manejar i conduir fins a un final –per què no?– feliç.