Sa altesa Llim princesa de fang

Beatrice Alemagna (Bolonya, 1973) és una il·lustradora de gran prestigi internacional, amb més de vint anys de trajectòria. Va començar il·lustrant textos de grans autors, com ara Queneau, Huxley, Lindgren o Rodari, fins que en un moment de la seva carrera decideix escriure els seus propis llibres. En aquestes primeres obres, Alemagna construeix petites històries que li permeten jugar a fer inventaris i crear personatges, dues coses que l’apassionen. Però amb El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu (Combel, 2015) fa un pas com a escriptora i comença una etapa narrativament més exigent. Des d’aleshores, i a banda de l’extraordinari Adeu, Blancaneu (Combel, 2022), ha publicat diversos llibres en aquesta línia més d’acció, però sense deixar el territori de la infància, com ara Un gran dia de res (Combel, 2016), Ni somiar-ho! (Combel, 2021) o La Berta i jo (Combel, 2025). Ens sembla important citar tots aquests títols perquè en llegir-los s’entreveu un recorregut experimental i vital de l’autora, que, d’alguna manera, culmina en Sa Altesa Llim, Princesa de Fang, una obra on trobem el millor d’Alemagna, però també una tendència cap a una frontera que no ens agradaria que traspassés.

La protagonista de la història és la Yuki, una nena que en primera persona ens narra que un dia, tornant de l’escola, està tan enfadada que llança les claus al clavegueram. Per recuperar-les haurà de baixar al món subterrani —o món interior— i entendre’s amb Sa Altesa Llim, la Princesa de Fang, una criatura monstruosa i fascinant, reflex de la seva ràbia i frustracions. Aquesta baixada als inferns li serveix a Alemagna per desplegar tot el seu art, i combinar el seu dibuix figuratiu habitual amb la il·lustració més fosca, lliure i salvatge del regne de Fang. La força del seu treball pictòric i compositiu, i la creació brillant de personatges, és clau per mantenir el nivell de qualitat quan en alguns moments, argumentalment, la cosa rellisca. Perquè podem trobar referències literàries a Carroll, Dante o fins i tot Dahl. Però també, a estones, hi ressonen els típics llibres d’emocions que tant mal estan fent a la literatura infantil.

Per a Alemagna l’exploració de la identitat i el món interior de l’infant sempre ha estat una prioritat, i celebrem que sigui així perquè la bona literatura també parla d’emocions. Potser el problema és que en aquest cas hi ha un excés d’explicacions, quan, justament, l’obra d’Alemagna destaca per allò no dit, l’absència i l’estranyesa. O és que no hi ha emocions darrere l’enginy del Peludiu, el silenci del gran dia de res o el punt surrealista i còmic de la crosta Berta?

Tot i això, la creació del regne de Fang i la seva Princesa Llim és prou fascinant per formar part del mapa de territoris fantàstics de la literatura infantil.

Àlbum i altres relats il·lustratsFantasiaPsicològicaLlibres que experimenten amb la imatgeLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)