Sabor de crim.

Aquesta obra menor de Mariano Casas ha estat guanyadora del premi de narrativa juvenil Enric Valor de l’any 2002. És una història menor, si la situem en la seva trajectòria literària on destaca Escales d’una fuga (Alzira: Bromera, 2001). Però no hem d’entendre el concepte de menor com a qualificatiu pejoratiu, ans al contrari. Casas, com ja ens ha demostrat, ha sabut tramar una curiosa, i en certa part esgarrifosa, història d’assassinat i desa-parició del cos.
El protagonista, en Rafa, després d’explicar-nos l’anar i venir de la família seguint la feina de la mare, ens situa a Xofres, un petit poble del País Valencià. A partir d’aquí, un seguit de misteris no resolts i de coincidències porten a pensar que el protagonista ha trobat l’autora dels assassinats: la seva veïna. I, igual que el film Tomates verdes fritos, sembla que el cos ha passat a formar part de la cassolada que cada any se celebra a la població. Una trama interessant i ben muntada, amb un lèxic molt ric i actual, que, malauradament, té un final decebedor, massa fàcil, deixant-nos un regust amarg. Tot i això, com a Arsènic per compassió, res no és el que aparenta.