Safari

Amb l’obra Safari, que vol ser un homenatge al personatge de Tarzan, Maite Carranza va guanyar per tercera vegada el Premi Edebé.

Tot comença amb el Dani, un nen que va deixar de parlar després de patir un accident desafortunat amb els lleons del zoo. La seva família, després d’haver-ho provat tot, pensa que un safari per l’Àfrica podria ser una experiència prou impactant perquè el seu fill recuperi la veu.

A l’avió coincideixen amb la Mary Jo, una becària que viatja a la mateixa zona per treballar en un centre d’estudis de primats.

Carranza trenca l’estructura clàssica fent avançar aquestes dues històries en paral·lel, alternant-les en diferents capítols, usant la narració en primera persona per a la història del Dani i el format de guió per a la Mary Jo.

Els personatges que apareixen en l’obra tenen tots un caràcter estereotipat, fet que permet a Carranza lluir la seva vis còmica, creant escenes divertides com per exemple el moment del malentès que deixa el Dani sol a la selva, abandonat a les mans dels simis.

Aquesta exageració del caràcter dels personatges, que es reflecteix també en les il·lustracions en blanc i negre, de traç dinàmic, de Manuel Ortega, també li permet a l’autora contraposar el comportament dels primats i el comportament dels humans, posant en evidència actituds masclistes, racistes i prepotents, i deixant que el lector tregui les seves pròpies conclusions.

Tot i que la història resulta un punt previsible, la lectura és entretinguda, amb un bon ritme, ben tramada, i amb els ingredients que més bé sap cuinar Carranza: aventura, humor i una dosi de denúncia social.