Salvatge

Un parell d’ulls esbatanats miren fixament el lector des de la coberta. Per als més indomesticables, la intensa mirada que ens convida a endinsar-nos en la història, el somriure d’un sol traç i la cabellera verda esbullada de flors i fulles conforma el retrat familiar d’una amiga d’infantesa que, l’any 2013, es va esmunyir a les llars de moltes famílies i escoles. La seva història va ser explicada i reexplicada, va tenir bona salut i va ser acollida amb entusiasme pels petits lectors. A Catalunya va obtenir el Premi Llibreter de 2015.

Salvatge va ser el debut de l’artista hawaiana Emily Hughes, una història clarament inspirada en el famós cas de Víctor d’Aveyron, l’infant francès que va créixer tot sol al bosc i als dotze anys va ser capturat per caçadors i estudiat pels metges de l’època, que van  provar de «civilitzar-lo». Hughes, valent-se també del mite del nen salvatge a la literatura (on perviuen Mowgli o Tarzan), romantitza la vida a la natura i construeix una protagonista inoblidable, crescuda i envoltada d’ocells, ossos i guineus que li ensenyen a parlar, caçar i jugar. Com a en Víctor, uns homes la troben i se l’enduen a la ciutat, on tots els adults intentaran domesticar-la sense èxit, perquè… «no es pot domar una cosa tan feliçment salvatge».

Amb un embolcall amable i acolorit i un text molt breu, d’aparença senzilla, l’autora s’obre camí per posar sobre la taula debats complexos, que qüestionen el significat de l’amor, la llibertat, el poder, la pertinença a una societat i la transgressió, entre d’altres. En aquest sentit, el llibre presenta diverses capes de lectura, i ofereix tot el seu potencial als infants a partir dels vuit o nou anys. Tanmateix, si l’estètica i el format de la primera edició ja el desviaven cap a un lector d’edat més primerenca, en aquesta reedició de mida reduïda i amb pàgines de cartó de gran qualitat es dirigeix sense embuts a primeríssims lectors que escoltaran la història de la veu de l’adult des de la seva falda. Els infants de dos i tres anys gaudiran de les ondulants i minucioses il·lustracions, de les onomatopeies, el ritme, i la identificació amb alguns aspectes de la protagonista, per tant, és indiscutible que s’hi adequa. Però, alhora, la nova configuració del llibre com a objecte el distancia definitivament dels lectors que en podrien treure més suc.

En aquest cas, adreçar un títol a la primera infància sembla correspondre’s a una estratègia més aviat comercial, ja que és en aquesta etapa que els adults mostren més interès a comprar i regalar àlbums il·lustrats.

Àlbum i altres relats il·lustratsPsicològica