Set blancaneus i un nan

Amb aquesta paròdia Carles Cano obtingué el XXII Premi Carmesina. S’hi mostra tan bon coneixedor i narrador de la tradició oral com hàbil practicant de la ironia, en un text que flueix alegrement com un doll d’aigua fresca. Evidentment, el canemàs argumental és extret de la rondalla dels Grimm, només que aquí hi ha tantes princeses com colors a l’iris i un sol nan. El paper protagonista se l’emporta la mare de les xiquetes, una donota caricaturitzada en extrem, fins al punt que algun lector purista podria opinar que el conte és masclista, sobretot pel que fa a la relació entre marit i muller. El final d’aquesta recreació és nou de trinca i prou ben resolt. Les il·lustracions, que l’autora ha dedicat a Ignasi Blanch, remeten a aquest autor i, a vegades, a Carme Solé, i demostren que Feijoó té traça en les composicions i en el maneig de les tonalitats del blanc i negre.