Set claus per obrir els somnis

És evident que les peces que integren un recull de poemes, de cançons o de contes no tenen un mateix nivell, tot i que, en el cas dels contes de Set claus per obrir els somnis, tots tenen una força enorme, un punt d’enginy i de precisió semblants i un grau de qualitat elevat. Alfredo Gómez Cerdà ret un homenatge a set dels grans creadors de la literatura per a infants universal amb un conte dedicat a cadascun d’ells: Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes.

Amb una anècdota concreta, Gómez Cerdà intenta descriure el tarannà i el caràcter que ha impregnat l’obra i la vida d’aquests set artistes, i ho aconsegueix amb nota. Els que m’han colpit més són el de Gianni Rodari, que visita una escola, explica un conte i dibuixa en l’aire una finestra que esdevindrà una via de fantasia per escapar-se de la dura realitat que colpeja una de les alumnes; el que descriu la senzillesa, la humanitat i la humilitat de Juan Farias en contraposició a un amic d’infantesa que ha acumulat diners i riquesa material, i el de Christine Nöstlinger i el corprenedor origen de la seva famosa llauna de conserves.

Qui gaudirà més dels contes seran els prescriptors, que, de ben segur, han llegit els autors i que, en abordar els set contes, a mesura que avancen, van cercant les referències que van descobrir en la lectura. A més de gaudir-ne, són set contes que esdevenen eines potents a l’hora d’introduir obres d’aquests autors als infants. Altra cosa és que els infants els llegeixin sense referències ni suports. Es perden matisos, però, com ens els perdem qualsevol de nosaltres en entrar en obres i autors desconeguts a la recerca de descobertes interessants.

Per cert, magnífica feina de l’il·lustrador David Pintor en representar el caràcter i la fesomia d’aquests autors, i en captar el seu tarannà i la seva aurèola.