Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

Es tracta d’una novel·la d’aventures molt coneguda pel públic català. Des de la seva aparició el 1988 fins avui, gairebé vint anys després, se n’han fet vint-i-cinc edicions, si comptem aquesta, feta pel mateix autor en qualitat d’editor. De l’èxit i la pervivència d’aquest relat en la literatura juvenil catalana, us en podeu fer una idea en veure –i visitar– les nombroses webs que s’indiquen a l’última pàgina del llibre i que aporten abundant informació sobre Delgado i la seva obra. Escrita en forma epistolar, una fórmula de llarga tradició en la literatura juvenil, el relat ens narra la peripècia d’una expedició catalana a l’Everest i se centra en la pèrdua de la Mireia, l’única noia del grup. Carta a carta, el lector descobreix el fets i alhora els caràcters i les relacions dels personatges, però l’autor estén sobre el relat realista una ombra de misteri i fantasia –tot just esbossada inicialment i més intensa cap al final- que el fa més seductor i singular. Novel·la ben treballada i arrodonida, únicament es fa un xic feixuga per als profans de l’esport de muntanya en les detallades descripcions del procés d’ascensió. Un llibre que gairebé ja podem considerar un clàssic de la nostra literatura.