Sóc la Pau

No és un repte senzill concebre un conte sense història, únicament com un seguit d’escenes que no avancen narrativament; és el cas de Sóc la Pau d’Anna Obiols, en el qual una xiqueta descriu al seu quadern com transcorre la vida en un país en guerra: no es pot jugar al carrer, no hi ha ocells ni flors, se senten plors i crits, el temps no compta… El tema, tan impactant, serveix de connector entre la successió de frases aïllades i aclaparadores; davant tanta desolació, l’autora ha volgut tancar el conjunt amb una espurna d’esperança.
El llibre, construït de manera que cada doble pà-gina representa un pensament de la xiqueta, se sos-té sobretot per la força de les imatges de Subi, per l’expressió del rostre de la nena i per la grisor que tot ho recobreix —excepte en les dues esce- nes últimes. A pesar de les bones intencions —conscienciar els petits del Primer Món que hi ha altres infants que viuen en condicions atroces—, la falta d’un fil narratiu n’afebleix el conjunt, convertint-lo més en material pedagògic que en conte.