Sóc molt Maria.

Premi Hospital de Sant Joan de Déu 2002
És cosa provada que pot haver-hi una gran diferència entre la manera de veure’ns a nosaltres mateixos i la manera com ens veuen els altres. Sobre aquests dos punts de vista es desen-volupa no solament el fil narratiu d’aquest conte, sinó també el tractament de la il·lustració, excel·lent com és habitual en ella, de Mabel Piérola.
La Maria ens va explicant que, com que avui va a casament, va molt mudada, perquè és neta i polida… i esportista, endreçada, espavilada, fins i tot màgica! És clar que la seva família sembla no veure tan clares aquestes virtuts quan, després de les entremaliadures, ha d’anar a casament feta una fatxa!
El text és concís i clar, i el seu efecte queda ben amplificat per les il·lustracions però, un cop més, ens trobem davant d’aquell tipus de relat que no se sap si fa més gràcia als adults o als infants, que poden trobar en aquesta peripècia un excés de moralina.