Soc un porquet

Un dels destacats de la promoció de Soc un porquet és el de ser el llibre més divertit de l’any. És una mica agosarat afirmar-ho, tot i que són coses de la promoció. Per altra banda, tocar el tema escatològic sempre té l’aparença de divertit, però potser el terme «simpàtic» seria més precís. A l’àlbum, Eva Santana –autora, entre d’altres, de la sèrie de l’Oriol Pelacanyes– va comparant a cada doble pàgina els actes del protagonista amb els actes habituals d’alguns animals, sense entrar en valoracions. En el fer i desfer del protagonista el lector ja veu que són actes i actituds poc higiènics. Un cop acumulades les diverses accions, l’autora ofereix una sorpresa previsible i una conclusió lògica al protagonista i també al lector, que ja ens és avançada tant a la coberta com a la contracoberta.

El tema i el tractament que en fa l’autora no és nou, encara que és efectiu. És mostrar de forma directa un acte i comparar-lo amb un animal. De les comparacions n’hi ha de més o menys encertades –per exemple, és poc creïble que uns ocells li rentin les dents després d’un àpat–. La il·lustració fa el mateix que el text. En primer pla i de costat, l’acció del protagonista i la de l’animal amb el qual es compara. No s’intueix res més al darrere que el que es veu a primera vista.

Un llibre simpàtic que més que el riure provoca el somriure.