Societat Kyoto

Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va entrar al món de la literatura infantil i juvenil amb l’arribada del nou segle. Des d’aleshores ha estat una habitual de les nostres novetats, especialment publicant amb l’editorial Cruïlla, com també passa amb aquest darrer títol: Societat Kyoto. En aquest relat l’autora ens porta a una societat secreta, formada per una guia espiritual, la Li Po, i una colla d’adolescents que n’esdevenen membres. La Li Po, persona misteriosa que als qui ja tenim una edat ens recorda el guia espiritual del pequeño saltamontes o Kung-Fu, ensenya als seus aprenents diverses habilitats com ara endevinar els pensaments dels altres, volar o convertir-se en aigua, entre d’altres. Els aprenents, moltes vegades adolescents rebutjats pel propi entorn, esdevenen membres de la societat després de passar petites proves iniciàtiques.

La novel·la, doncs, és una guia d’aprenentatge per a la vida, però una vida exemplar i plena que l’autora resumeix en un epíleg final: «Els membres de la Societat Kyoto no pateixen cap tipus d’addicció, són contraris al consum d’allò que no és necessari, posen la tecnologia al servei de l’estudi i la comunicació, estan a favor del reciclatge…», és a dir, l’adolescent perfecte que tot sogre voldria com a nòvio de la seva filla.

Des del meu punt de vista, la novel·la pateix de dos grans defectes: la voluntat d’alliçonar, gairebé d’adoctrinar –i si no, llegiu l’epíleg final–, buidant el llibre de literatura, i la sensació que hi manquen pàgines, que hi manca alguna història en què aquests «superadolescents» actuïn segons allò que la Li Po els ha ensenyat. Fins a la pàgina final es té la sensació que el llibre és tan sols una introducció a uns personatges que, tard o d’hora, actuaran davant d’un conflicte. I com que això no s’esdevé la seva lectura és mancada d’interès.