Solituds de l’Anna

Amb el seu afany per no deixar cap tema polèmic sense tractar, Sierra i Fabra presenta la mort d’una adolescent a causa d’un avortament, s’entén que il·legal.
La protagonista, però, és la seva germana gran, la Victòria, que anirà descabdellant la història i mostrarà les diferents actituds dels pares, metges i farmacèutics que d’alguna manera van provocar la tràgica mort de l’Anna.
El més interessant és, al meu entendre, el retrat dels pares —segurament portat a l’extrem— que, per protegir les seves filles, fan de la prohibició un model de vida.
Ara bé, a banda de l’interès del tema com a crítica social, la novel·la no és destacable ni estructuralment ni literària. L’obra es llegeix com res i amb la sensació de passar de puntetes per sobre els veritables conflictes, sense arribar al fons de res ni de ningú. Els personatges són plans i la Victòria té una empenta i una serenitat que pot servir d’exemple a alguna lectora, però que costa de creure davant la mort de la germana.