Som a la claveguera amb en Pau i en Pere

Amb una magnífica traducció de Miquel Desclot, arriba a les llibreries una de les
darreres obres de Maurice Sendak, bona mostra del seu neguit per la infantesa
més desemparada… i de la seva creativitat gràfica, sempre digna d’admirar.
Es tracta d’un àlbum de format apaïsat, amb imatges a sang a cadascuna de les dobles planes, on retrobem els colors i el traç habituals de l’autor. Aquest cop, però, sembla que el text sorgeix a partir d’un parell de cançonetes populars. A partir d’aquestes estrofes simples, el lector o lectora pot descobrir una doble trama argumental: la malifeta d’unes ratotes de claveguera i mala vida, a qui tant els fa raptar gats com infants mentre juguen a cartes, i la de dos ardits minyons disposats a rescatar uns i altres amb l’inestimable ajut de la lluna. Tanmateix, aquest argument no passaria d’un simple relat de peripècies si no fos per la profusió de detalls que farceixen les il·lustracions i que n’accentuen tant el significat com la denúncia d’unes situacions –ai, las!– massa sovint menystingudes.

Cal dir també que algunes il·lustracions remeten a obres mestres de l’art universal,
com aquella que representa Jesús en el davallament de la creu, o aquella dels àngels
barrocs, mentre que algunes remeten als forns crematoris de Mauthausen o a obres
anteriors de Sendak. Tot advertint que aquest àlbum no ofereix una llegibilitat clara i
que probablement no esdevindrà un llibre de capçalera, no podem deixar de recomanar-lo.