Som. Totes les coses que som

Soledad Romero i Mariona Cabassa firmen aquesta obra de gran format i edició acurada que podríem definir com un primer manual de filosofia per a infants, i que se centra en la gran pregunta per excel·lència: què som? Cada doble pàgina del llibre comença amb una frase en negreta i un breu fragment que dona una resposta a aquesta pregunta: Som la unió d’un òvul i un espermatozoide, som el nostre cos, som les coses que s’amaguen dins del nostre cos, som energia, som la nostra terra, som la nostra cultura, som els nostres pensaments, som els nostres sentiments, som les nostres experiències… De dins i cap enfora, Romero fa un inventari de possibles respostes des de diferents àmbits: físic, psíquic, social i cultural, amb la voluntat que aquesta suma de mirades ajudi l’infant a entendre la complexitat del que som.

Totes aquestes qüestions bàsiques d’identitat s’insereixen en les il·lustracions de doble pàgina i a sang de Mariona Cabassa, que com és habitual juga a crear sense línia, a partir del gran domini que té amb la taca de color. L’encàrrec de Cabassa no era fàcil, perquè calia fer una il·lustració que recollís cada una de les respostes de Romero, però, alhora, aconseguir dotar de cert ritme la lectura d’un llibre que no és narratiu. Però se’n surt la mar de bé: la imatge de l’arbre familiar, la del tren i els pensaments, o la de les coses que sentim, són un bon exemple de com ha buscat diferents dissenys de pàgina per no resultar repetitiva sense renunciar al festival de colors que defineix la seva obra.

Gràcies a la seva execució visual i a la seva edició, Som. Totes les coses que som és un llibre que entre pels ulls i pot convèncer en una primera lectura, tot i que no sé gaire bé a quina mena de lector. Però pel que fa als textos, se’m generen alguns dubtes. El fragment que intenta exemplificar o matisar la frase en negreta, no és repetitiu, a vegades? Som les nostres experiències. Som totes les experiències que vivim. No se’n podria haver tret més suc? El plantejament interpel·la prou l’infant per generar una conversa filosòfica? Seria suficient la frase en negreta i la il·lustració? En tot cas, és cert que el llibre pot ser un disparador en mans d’un bon mediador que sabrà afegir preguntes per fer partícips els infants. O potser en tindrà prou d’acompanyar-lo d’altres llibres de ficció més directes, que també plantegin temes d’identitat; penso per exemple en el clàssic d’Eric Carle El camaleó camaleònic (Beascoa, 2024).

ConeixementsRealisme