Somnis del bosc

Acompanyada del seu gos, la Botins Vermells camina pel bosc al capvespre per recordar als animalons que l’habiten que ja és hora de tornar a les respectives llars per al descans nocturn. Tant se val si és un cau a l’herbei com un forat en un tronc: en arribar-hi, tots se sentiran a recer, talment com quan ella, un cop acabat el passeig, es refugiï a la cabana de fusta on viu.

En el seu tranquil vagareig, la nena dibuixa en una llibreta els diferents animalons boscans. Aquests dibuixos, que també incentiven la creativitat i la imaginació del petit lector, adquireixen ple sentit a les últimes pàgines de l’àlbum: els fulls arrencats de la llibreta recobreixen, enganxats amb divertides cintes adhesives, la paret de l’habitació de la Botins Vermells.

Boutavant capta de forma impecable l’atmosfera que el text rimat va creant, íntim i serè, en sintonia amb el decreixement de l’activitat al bosc arribada l’hora del merescut repòs. Són il·lustracions que, amb l’omnipresent verticalitat dels troncs dels arbres, atorguen el protagonisme a l’espai, atenent a detalls com ara la llum de l’hora del dia i l’època de l’any, el fèrtil sotabosc o la varietat arbòria. Precisament, les guardes es fan ressò d’aquesta riquesa –observeu el desplegament de branques i branquillons esquitxats de fulles caduques o perennes–. A més, les guardes davanteres funcionen com a porta d’entrada al que s’explica, amb els ulls del cabirol ben oberts, mentre que les posteriors ho fan de sortida, amb l’esquirol ben adormit.

Un cant a la natura i als seus ritmes que, amb la cadència del text, l’estructura repetitiva i l’encertat acoblament text-imatges, és una bona lectura d’abans d’anar a dormir. La calma que traspua l’àlbum és, d’alguna manera, el preludi del que passarà al cap d’una estona, quan els somnis de tots els animals s’ensenyoreixin del bosc i els dels infants, de la seva habitació.