Sonata i els quatre regnes d’Harmonia

Escriure històries per a persones que es troben entre la infantesa i l’adolescència no és gens fàcil. Àfrica Ragel sap trobar molt bé el to per a aquest tipus de lector, com ja ens havia demostrat en novel·les recents, i com ho fa de nou amb Sonata i els quatre regnes d’Harmonia. En aquest sentit, l’editorial Jollibre ha classificat l’obra a partir de dotze anys, però sembla adreçada a lectors una mica més joves. Pel que fa a l’argument, la protagonista, la Sonata, és la filla del rei del regne d’Harmonia i una intèrpret talentosa i aplicada que està a punt de dirigir per primer cop la gran orquestra simfònica del regne. Però l’estrena queda en suspens perquè el seu amic d’infantesa, en Desafinat, inicia una revolta per substituir la bellesa de la música harmònica pel soroll estrident de la música fosca. La Sonata reuneix els seus amics dels regnes que formen Harmonia per enfrontar-se al desafiament de Desafinat.

Ens trobem davant d’una obra que conté els elements característics de la novel·la d’aventures i de fantasia. Tant el nom dels protagonistes com els dels regnes on s’ambienta fan referència al món de la música, l’autèntica protagonista, de fet, de la història. D’altra banda, hi ha una combinació interessant entre l’atmosfera de música clàssica i la referència a un llistat musical més proper que apareix en format QR a l’inici. Ara bé, la temàtica central de la novel·la, la lluita entre el bé i el mal, queda una mica descafeïnada, sobretot en el cas de les escenes d’enfrontament dels dos exèrcits, que no acaben de tenir l’èpica que sembla anunciar-se per moments. Pel que fa als personatges, estan ben traçats d’entrada, però en algun cas experimenten canvis massa ràpids per ser completament creïbles. Amb tot, es tracta d’una lectura recomanable i que farà passar una bona estona als amants de les aventures i la música.